La Fundació PROIDE, junt amb d’altres entitats que promouen el voluntariat internacional, LaFede.Cat i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i de Barcelona, durant aquest curs, hem estat treballant i debatent sobre el model de voluntariat, de manera que aquest sigui un voluntariat transformador i responsable.

Com a resultat d’aquestes sessions, s’han elaborat 10 reflexions sobre les que encara cal treballar, però que són punts que hem considerat importants i imprescindibles perquè l’experiència de voluntariat sigui transformadora. A continuació us els expliquem:

1.- El voluntariat s’entén com un procés que consta de tres parts: preparació, estada i retorn. En la preparació es contempla un dels elements fonamentals, la formació dels i les voluntàries des l’un pensament crític analitzant bé les motivacions i reconeixent els privilegis que ens porten a poder realitzar l’experiència. L’estada és el viatge i la realització de les tasques a terreny. Un dels punts claus és el retorn, on és necessària una avaluació i un treball cap a la implicació local integrant l’experiència realitzada.

2.- El segon punt, que ja esmentàvem anteriorment és la formació especialitzada. Aquesta formació, que es considera essencial, ha de estar dissenyada des d’una perspectiva ecologista, decolonial i de gènere, i en comunicació transformadora i no violència. També ha de tenir una aproximació a la realitat sociocultural i política del país on es desenvoluparà i són necessàries unes recomanacions de salut, seguretat i actituds desitjables sobre terreny.

3.- És imprescindible que el voluntariat respongui a una necessitat de la contrapart local per tal d’assegurar la utilitat de l’acció per les persones beneficiàries i la seva implicació i així garantir la sostenibilitat del projecte a llarg termini.

4.- A l’hora de dissenyar l’acció de voluntariat cal evitar l’assistencialisme i teixir relacions horitzontals. Cal organitzar el voluntariat de manera conjunta comptant amb la participació de tothom en totes les fases del procés de voluntariat de manera que així tothom es pugui sentir implicat al projecte i fer-se’l seu.

5.- L’experiència de voluntariat s’ha d’entendre des d’una experiència d’aprenentatge mutu, com un intercanvi de coneixements i pràctiques entre les persones voluntàries i la població local.

6.- La formació del voluntariat ha d’analitzar i tenir el compte les causes estructurals de les desigualtats així com les relacions de poder nord-sud. La voluntat és entendre les lògiques que predominen i evitar actituds que puguin perpetuar l’exclusió, l’empobriment i la dependència de les persones del sud global.

7.- L’acció de voluntariat ha de contribuir a l’apoderament de la població beneficiària  a través de la construcció d’eines de resiliència, sobirania i participació, això farà que el projecte sigui sostenible.

8.- L’entitat responsable del voluntariat ha de quantificar l’impacte ambiental d’aquesta acció i portar a terme accions per minimitzar-lo.

9.- Per tal de que el voluntariat sigui responsable i transformador l’entitat organitzadora ha d’actuar amb coherència, ètica i transparència. Les pràctiques internes han de fomentar el llenguatge inclusiu, s’han d’establir relacions horitzontals i aplicar la perspectiva interseccional. A més a més l’entitat ha de ser transparent i publicar les xifres en relació al voluntariat.

10.- L’entitat organitzadora ha de vetllar per una comunicació transformadora i responsable; garantint els drets d’imatge de les persones del sud global, per tant cal donar pautes sobre la comunicació i difusió de l’experiència de voluntariat.